El fenomen de l'apropiació cultural

Avui dia es parla d'apropiació cultural en l'àmbit de la música com qui manté una conversa d'ascensor amb el veí sobre el temps. 

Però... 

Com la detectem?

Quan una comunitat majoritària i amb privilegis pren les pràctiques i els elements simbòlics per treure'n benefici d'una que és minoritària i ha estat perseguida i oprimida al llarg de la història podem parlar d'apropiació cultural. 

Obrim pas a la crítica de la Rosalía per part de la comunitat gitana: és justificada?

No tothom és seguidor de la cantant catalana amb més projecció internacional. Alguns l'acusen d'utilizar els seus símbols identitaris i de plagiar el seu accent andalús amb paraules com 'ámonó (vámonos) o 'illo (chiquillo), a més de reproduir una estètica - posem per cas el vídeoclip de "Malamente" - i un entorn d'extraradi que s'associa amb la cultura gitana. 

Què reclama la comunitat gitana?

Un reconeixement de privilegis i un acte de consciència en què l'artista manifesti que el món de l'entreteniment i de la música no es diferencia del real, en el sentit que l'herència històrica no s'esborra ni s'ha d'oblidar. 

És una realitat que la comunitat gitana utilitzava el flamenc com a mostra de solidaritat, així com per pair la misèria, les morts indicriminades dels seus germans, els encarcelaments, l'odi i la violència.   

Per tant, demanen que no es banalitzi la seva història i se'ls reconegui com a autoritat en el flamenc, la qual cosa no s'ha d'interpretar com el voler establir una jerarquia o una relació regida per la condescendència, sinó com un agraïment als seus precedents, perquè sense la seva lluita incansable aquest gènere musical no podria creuar fronteres.